Wikimore

Potser volíeu: 0, -o, o, O, ò, Ò, ó, -ó, Ó, ö, ο, Ο, ό, Ό

Multilingüe

Lletra O amb barra inclinada, usada en certs alfabets escandinaus corresponent a la pronúncia /øː/.

(lingüísticaCategoria:Lingüística en multilingüe#oøØ) Morfema zero, un morf teòric no expressat en la parla o l’escriptura, però amb una funció gramatical.

Etimologia: Primera persona: Desinència zero produïda per l’eliminació del llatí -ō i assimilació d’altres vocals (cantō > cant, dormiō > dorm).
Etimologia: Tercera persona: Desinència zero produïda per l’eliminació del llatí -it i assimilació d’altres vocals (dormit > dorm, battuit > bat).

(antic i balearCategoria:Balear#ø!!Ø, alguerès Categoria:Alguerès#ø!!Ø) Forma conjugada en primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar.
Exemple: cantar → jo cant.
(antic i balearCategoria:Balear#ø!!Ø, alguerès Categoria:Alguerès#ø!!Ø, valencià Categoria:Valencià#ø!!Ø) Forma conjugada en primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -er, -re, -ir.
Exemples: témer → jo tem, batre → jo bat, dormir → jo dorm.

-ō llatí > Ø, actual balear i alguerès (-i, septentrional) > -e, actual valencià > -o, central i nord-occidental

Forma conjugada en tercera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -er, -re, -ir.
Exemples: témer → ell tem, batre → ell bat, dormir → ell dorm.

Formació de substantius deverbals.
Exemples: trucar → un truc, passejar → un passeig.