Wikimore

Potser volíeu: canto, cantò, Cantó

CatalàCategoria:Diccionari invers en català#otnac

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kənˈto/, occidental /kanˈto/
Rimes: -o Categoria:Rimes en català -o#2canto!cantó
Etimologia: Del català antic cant ‎(‘caire, cantell’) i el sufix -óCategoria:Derivats del català antic al català#canto!cantó Categoria:Mots en català amb sufix -ó#canto!cantó, d’origen gàl·lic, segle XIIICategoria:Mots en català documentats des del segle XIII#canto!cantó. Paral·lel a cantell i cantal, vegeu-ne més a cant. Cognat de l’occità canton, aragonès cantón ‎(‘racó, cantonada’).

cantó m. ‎(plural cantons)Categoria:Substantius masculins en català#canto!cantó

Aresta de l'angle que formen dues cares d'un cos polièdric.
Ves amb compte de no xocar amb el cantó d'aquesta casa.
Banda de l'espai oposada a un altre.
Ho posarem al cantó de dalt.
Extrem d'una cosa.
Vull el cantó del pa.
Pedra tallada en forma de paral·lelepípede que serveix de base en la construcció d'edificis.
Subdivisió territorial emprada per l'administració suïssa.

Peninsular: septentrional /kanˈto/, meridional \kaŋˈto\

Americà: alt /k(a)nˈto/, baix \kaŋˈto\, austral /kanˈto/

cantó

tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb Categoria:Formes verbals en castellà#canto!cantó cantar