Wikimore

Potser volíeu: JO, ĵo

CatalàCategoria:Diccionari invers en català#oj

Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ/, /ˈjɔ/, occidental /ˈjo/, /ˈjɔ/Categoria:Termes en català amb àudio
Rimes: -ɔ Categoria:Rimes en català -ɔ#1jo (vegeu la distribució en les notes)
Etimologia: Del català anticCategoria:Derivats del català antic al català io, del llatí vulgar Categoria:Derivats del llatí al català *eo per reducció semiconsonàntica de la vocal, del clàssic ego per reducció de la consonant, segle XICategoria:Mots en català documentats des del segle XI. Doblet del cultisme egoCategoria:Doblets en català.

La pronúncia formal /ˈʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /ˈjɔ/ en pronúncia relaxada o sintàctica per contacte vocàlic.
La pronúncia ˈ/jɔ/ predomina en central no gironí, nord-occidental no septentrional, valencià septentrional i eivissenc. Pot alternar amb /ˈʒɔ/ en pronúncia emfàtica o en registres formals.
La pronúncia ˈ/jo/ predomina en valencià meridional i en la franja de Ponent.

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nos ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

Pronom de primera persona del singular

Identitat de l'ésser.
En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

Identitat de l'ésser

(pilotaCategoria:Pilota en català) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.