Wikimore

Potser volíeu: DEU, Deu, déu, Déu

CatalàCategoria:Diccionari invers en català#ued

Pronúncia(i): (numeral) /ˈdɛw/Categoria:Termes en català amb àudio
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (font) oriental /ˈdɛw/, occidental /ˈdew/
Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb dar/deure)

Oriental:	central /ˈdɛw/
	balear /ˈdəw/, /ˈdɛw/
Occidental:	/ˈdew/

Rimes: -ɛw Categoria:Rimes en català -ɛw#1deu
Homòfon: déu ‎(occidental)
Etimologia: [Numeral] Del llatíCategoria:Derivats del llatí al català decem.
Etimologia: [Nom femení] Del català anticCategoria:Derivats del català antic al català dou, de dotz, preromà potser d'un precèlticCategoria:Derivats d'un precèltic al català *d(o)ukis ‎(‘borboll d’aigües’), del protoindoeuropeuCategoria:Derivats del protoindoeuropeu al català *dʰew- ‎(‘moure’s bulliciosament, fluir’), segle XVCategoria:Mots en català documentats des del segle XV. Compareu amb l’evolució fonètica de veu i creu. Cognat de l’occità dotz, francoprovençal dor, piemontès adoss. Afí al letó dūkt ‎(‘bullir, brunzir’).^[1]

Numeral

Viccionari:Llista de nombres en català
← 9	10		11 →
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu: Prefix:		deu desè dècim desena dècuple deca-

deu ¹ inv.Categoria:Numerals en català

(cardinalCategoria:Numerals cardinals en català) Nou més un.
En dues mans hi ha deu dits.
(valor ordinal) Desè, desena.
La pàgina deu

El dia deu de maig

Derivats

decimal

Traduccions

Aimara: tunka ^(ay)
Alemany: zehn ^(de)
Anglès: ten ^(en)
Basc: hamar ^(eu)
Castellà: diez ^(es)
Esperanto: dek ^(eo)
Francès: dix ^(fr)
Gallec: dez ^(gl)
Italià: dieci ^(it)
Japonès: 十 ^(ja)
Llengua de signes catalana: DEU ^(csc)
Neerlandès: tien ^(nl)
Occità: dètz ^(oc)
Polonès: dziesięć ^(pl)
Portuguès: dez ^(pt)
Romanès: zece ^(ro)
Sard: deghe ^(sc)
Suec: tio ^(sv)
Tahitià: hō'ē 'ahuru ^(ty)

Nom

deu ¹ m. ‎(plural deus)Categoria:Substantius masculins en català

Xifra i nombre 10.

Compostos i expressions

treure un deu o ser de deu = perfecte

Nom

deu ¹ f. pl.Categoria:Formes de substantius en plural en català

Desena hora.
Són les deu del matí.

Nom

deu ² f. ‎(plural deus)Categoria:Substantius femenins en català

Naixement d’un corrent d’aigua, origen d’una font.

Traduccions

Naixement d’un corrent d’aigua

Alemany: Quelle ^(de) f.
Anglès: spring ^(en)
Castellà: manantial ^(es) m.
Francès: source ^(fr) f.
Italià: sorgente ^(it) f.

Verb

deu ³ ‎(infinitiu dar)

Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de Categoria:Verbs en segona persona del plural del present d'indicatiu en català dar.
Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb Categoria:Verbs en segona persona del plural del present de subjuntiu en català dar.
Segona persona del plural (vosaltres, vós)Categoria:Verbs en segona persona del plural de l'imperatiu en català de l'imperatiu del verb dar.

Variants

dau

Verb

deu ⁴ ‎(infinitiu deure)

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de Categoria:Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català deure.
Segona persona del singular (tu)Categoria:Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català de l'imperatiu del verb deure.

Miscel·lània

Síl·labes: 1Categoria:Mots en català d'1 síl·laba

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia Categoria:Pàgines que enllacen a la Viquipèdia en català
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

deuCategoria:Formes verbals en català antic

segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de dar

Occità

Pronúncia ^(AFI): /ˈdew/
Etimologia: De de + lo

Contracció

deu m. ‎(plural deus)Categoria:Contraccions en occità

(gascóCategoria:Gascó) forma alternativa de del

↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. III, 107b44s». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III: D-FI, p. 107. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1982.

[1] Coromines, Joan; et al. «DECat. III, 107b44s». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III: D-FI, p. 107. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1982.

[1]